tanco una porta rera meu,
fora hi he deixa't il·lusions,
he tornat a perdre una mica de mi.
sento que el meu voltant adopta dimensions cada cop mes grans,
en canvi, jo començo a fer-me petita, fràgil i dèbil.
cauen les fulles i cau el meu desig,
el fred ha decidit allotjar-se dins meu
i no puc fer-lo fora.
m'agradaria poder dir-me que tot esta bé,
que tot això te un sentit i que aquí no s'acaba res,
però soc incapaç...
no he pogut fer-ho,
no ho he entès,
ha tornat a passar....
vull deixar de pensar,
vull que passi el temps
i oblidar que t'estimo.
